
|
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Edifici per al Leningradskja Pravda, plĂ nols |
El 1924 es va convocar un concurs per la construcciĂł d’una torre pel Leningrádskaya Pravda (La veritat de Leningrad–l’actual San Petersburg) a la capital de la UniĂł Soviètica. L’espai disponible era mĂnim: un quadrat de 6 x 6m a la plaça Strásnaya (Strasnoy) –avui la plaça Pushkin– ubicada sobre la traça del Bulevard Strasnoy, que limitava el segon i tercer anell de Moscou, i prop d’un dels carrers radials que connectava amb el kremlin. La privilegiada ubicaciĂł de la torre es similar a la triada per El Lissitsky per als seus gratacels horitzontals i estructures commemoratives i revela la intenciĂł propagandĂstica d’aquesta ocupaciĂł de les principals places de la ciutat amb manifestacions de l’art revolucionari. Per tant, no sorprèn el llistat d’arquitectes que es presenten al concurs: els germans Vesnin, Golosov, Ginzburg i el propi Melnikov, tots ells membres destacats de les files constructivistes. Utilitzant paraules del crĂtic formalista Victor Sklovsky, s’haurĂ de veure, “la dissimilitud d’allò que Ă©s similar” per destacar els valors d’aquest projecte envers els altres, tots ells disposats a expressar els sĂmbols revolucionaris, el ritme nou de la ciutat, el clamor modernitzador. El projecte de Melnikov partia d’un nucli cilĂndric de formigĂł que allotjava una caixa d’escales de cargol i un ascensor. Entorn a aquest nucli, rotaven quatre mòduls d’acer i vidre, suspesos en voladĂs mitjançant unes guies i perfils metĂ l•lics, una idea que repetirĂ en els croquis realitzats per al concurs del PavellĂł de Paris de 1925. La seva proposta semblava barrejar les idees presents tambĂ© a la proposta dels germans Vesnin– guanyadors del concurs– i de Golosov, com la incorporaciĂł del moviment –el temps– com un material nou per la arquitectura, els efectes de la transparència, o el formigĂł armat. Però mentre els Vesnin promovien la visiĂł del moviment vertical de l’ascensor o la del cartell a la coronaciĂł de la torre, Melnikov semblava mĂ©s interessat en cercar la major varietat de posicions d’aquests mòduls mòbils i conseqĂĽentment, la infinita riquesa d’efectes i de llum en tot l’edifici. I si bĂ© utilitzava una estructura de formigĂł com Golosov, mentre que aquest modelava el material forçant-lo a adoptar complicades formes estrellades o cilĂndriques, Melnikov ho interpretava com un nucli encastat en el terreny per compensar l’esforç al que l’estructura seria sotmesa per la rotaciĂł dels forjats. (F.A.P.) |
Casa Melnikov
Club Rusakov Far de Colom PavellĂł de l'URSS |
Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2005 - Javier Bas, Victor Gonzales Joan Sureda |
VV.AA.(con textos de Otokar Mácel, Ton SalvadĂł, GinĂ©s Garrido, MoisĂ©s Puente, Federico Soriano et altri) Konstantin S. Melnikov. Madrid: Electa, 2001. VV.AA. Vanguardia SoviĂ©tica 1918-1933: Arquitectura realizada. Barcelona: Lunwerg Editors, 1996. COOKE, Catherine; KAZUS, Igor. Soviet architectural competitions 1924-1936. Londres: Phaidon, 1992. KHAN-MAGOMEDOV, Selim O. Pioneers of Soviet architecture. Londres: Thames and Hudson, 1989. KonstantĂn S. Melnikov. Madrid: Ed. Electa, Instituto de Juan Herrera, Escuela TĂ©cnica Superior de Arquitectura de Madrid, 2004. SALVADĂ“, Ton (ed.), COHEN, J. L. COOKE, C. STRIGALER, A.A. TAFURI, M. Constructivismo Ruso. Barcelona: Ed. Del Serbal, 1994. |