Història en Obres - portal d'història de l'arquitectura moderna

model interpretatiu

Vil·la Bianca, vista aèria des del nordoest

redibuixat

anàlisi

En aquesta casa projectada per al seu cosí Angelo en un poble proper a Milà, Terragni es troba amb dues condicions molt definides per part del client: la situació de la casa al solar i una llista detallada de les mesures dels mobles. La sèrie d'esbossos que Terragni elabora mostren els esforços que realitza per resoldre aquests condicionaments previs i incorporar altres temes com els pilars de l'estructura i els voladissos. En l'esquema final la casa es presenta com un bloc de planta rectangular d'uns 22,20 x 7,70 m. de planta baixa, primera i terrassa, del qual es desprèn el petit apèndix de la sala de ser cap a sud-est, embolicant la terrassa d'accés.

La proximitat de la casa al carrer, la disposició de la façana més afluixa paral·lelament a aquesta i alguns elements del disseny de la mateixa són clares respostes a la sol·licitud d'Angelo Terragni de procurar que la casa fos visible des del passeig VittorioVéneto i des d'un altre carrer paral·lel situat a uns 400 m.

L'entrada principal s'efectua directament des de la façana sud-est, i de manera totalment centrada, introduint-se a l'hall de la planta baixa, que divideix la zona de serveis de la zona del menjador i sala que en s'hi hagi. Existeixen dos accessos secundaris, un se'n realitza a través d'una rampa que acompanya la façana posterior i ens condueix a l'hall d'entrada; l'altre s'efectua mitjançant una rampa-escala (element ja utilitzat per Terragni en altres obres) que ens porta a la sala que en s'hi hagi. I finalment, l'accés al garatge de la plana soterrani es produeix mitjançant un rampa circular. Els dormitoris, situats en la Planta alta, queden orientats a sud-est i dos d'ells tenen accés a la terrassa que mira al nord-est, des de la qual s'accedeix a la terrassa superior.

És possible trobar similituds entre els principis de disseny de la Vila Bianca i els dels projectes anteriors de la Vila del Floricultor per a Amadeo Bianchi i a la Vila sobre el Llac. Tanmateix, a la Villa Bianca els pilars de ferro o de formigó són reemplaçats per murs de càrrega en planta baixa que, en arribar a la coberta es redueixen a prims pilars de secció rectangular sobre els quals es recolzen les dues marquesines en voladís. Un altre element significatiu és el "marc", una peça que es desprèn del volum primari: en el cas de la Vila del Floricultor sembla "contenir", en tant que en la Villa Bianca apareix com un element aïllat amb la funció "d'emmarcar".

Compositivament, l'edifici sembla respondre a cànons clàssics tels com traçats auris o ús de simetries, però alhora presenta una sèrie d'elements que provoquen tensions visuals, més properes a la sensibilitat moderna. Els diferents plans o volums rectangulars que es juxtaposen o desplacen entre si, tant en planta com en alçat, i les evanescents plaques en voladís que sobresurten asimètricament a les cantonades de l'edifici semblen rastres incomplets i tensos d'un moviment que ha estat congelat momentàniament o d'una estructura que subjeu després de la forma visible, amb un ull posat als mecanismes de Mondrian. Definitivament, en aquest període de Terragni en el qual podem incloure a l'Edifici Rustici, la Casa Giuliani-Frigerio o l'Asil Sant'Elia ja no queden rastres del dinamisme de soca-rel futurista o expressionista dels seus primers passos, i el que predomina és una integració de tots els recursos apresos com prismes, buits, estratificacions, iteracions, desplaçaments, corts, etc., en la pròpia forma i en les seves lleis estructurals-sintàctiques , embrions d'un lèxic amb el qual una improbable ciutat feixista seria construïda.

(F.A.P.)