Wright construeix aquesta casa per al seu fill David, el quart del seu primer matrimoni i per a la seva esposa Gladys. En aquest projecte situat a Phoenix (Arizona) Wright adapta un disseny anterior no construït per a la casa Keith a Arlington (Nova Jersey, 1947). Subtitulat en els plànols originals amb el comentari de "Com cal viure al sud-oest" aquest projecte es relaciona amb les experimentacions amb plantes derivades de la corona circular i de les preocupacions ambientals que caracteritzen l'obra de Wright posterior a la Herbert Jacobs II (1942).

La casa es situa en un terreny envoltat de tarongers; els seus trets geomètrics principals s'estableixen a partir d'una corona circular de gairebé 26 metres de diàmetre exterior i un ample de 7 metres que defineix la secció de la casa, deixant un jardí interior d'un diàmetre aproximat de 12 metres. També presenta altres elements circulars menors com la cuina, els bow windows del saló i del dormitori principal, o la llar. En aquest joc, crida l'atenció l'arc de cercle que travessa el jardí format per una sèrie de grans lloses circulars, amb un radi proper als 36 metres, corresponent a un cercle d'un acre de superfície. Malgrat la seva escassa entitat espacial sembla que es connecti amb altres referències formals wrightianas com les ordenacions urbanístiques circulars (Galesburg Country Homes, Parkwyn Village Housing, de 1947) o fins i tot dimensional (la superfície d'un cercle amb aquest radi seria equivalent a 2 d'acres aproximadament, una de les mesures de superfície que Wright atorga als terrenys de les esmentades urbanitzacions).

La consideració dels recorreguts solars i l'aprofitament o protecció de les brises dominants són trets fonamentals del projecte. La casa s'eleva sobre un mig anell circular recolzada sobre pilastres i vinculada al terreny amb una rampa espiral que tanca el jardí central. Superat l'accés i guanyat l'horitzontal, el moviment circular continua en la seqüència sala d'estar i zona de dormitoris per acabar a la terrassa. En aixecar-se, la casa genera un jardí ombrejat i ventilat que permet refrescar l'ambient i generar una brisa lleugera i desitjada. La pròpia rampa, de 7,60 metres d'ample, incorpora un jardí que l'acompanya fins a l'accés.

Els efectes produïts per les possibilitats que ofereix la curvatura de les parets i els continus canvis de punt de vista provoquen una interessant experiència espacial. La sala d'estar-menjador ocupa una gran part de l'anell circular i està orientat sobre l'eix nord-sud; una catifa amb motius multicolors derivats del cercle cobreix gairebé tot el terra. La cuina -workspace- retolada té forma tronc-cònica i s'encasta a la corona circular principal; arrencant des de l'hall d'accés, una escala interior es desplega per l'intradós d'aquest tronc de con fins a la terrassa-torre situada a sobre. Les habitacions, de mesura més reduïda, es desenvolupen al llarg de l'arc de circumferència, obrint-se cap a l'oest i es comuniquen a través d'un corredor que ofereix vistes cap al jardí central i a la piscina en forma d'ametlla al costat de la rampa.

La primera intenció de Wright era construir aquesta casa amb fusta, seguint el model de la casa Keith però va ser redissenyada, malgrat les seves evidents dificultats, en blocs de formigó a instàncies del seu fill -l'activitat empresarial del qual estava vinculada a la seva producció i disseny des de l'època de les textile houses. Els blocs de formigó, llisos o decorats marcaran la textura predominant d'aquesta obra, completada amb els mobles dissenyats especialment (butaca i cadira) i l'interessant efecte de les taules esglaonades del sostre, tots ells en caoba de Filipines.

(FAP)