Història en Obres - portal de historia de la arquitectura moderna

model interpretatiu

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Coberta

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Façana accés.

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Façana rampa.

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Vista general

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Vista interior

Facultat d'Arquitectura i Urbanisme. Secció

redibuixat

anàlisi

La facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat de Sao Paulo va ser fundada entre 1948 i 1949. El curs va ocupar fins a 1969 un casalot art-nouveau projectat per l'arquitecte C. Eckman cap a 1900 i donat a l'USP per una família tradicional paulistana. En 1961 Artigues i Carlos Cascaldi inicien el projecte del nou edifici per al Campus de la Universitat a l'altre costat del Rio Pinheiros, a la Zona Oest de la ciutat de Sao Paulo. L'edifici va ser inaugurat el 1969, paradoxalment el mateix any en què va ser expulsat de la Universitat per un govern militar.

L'edifici se situa en un terreny entre dos carrers de la Ciutat Universitària i està definit per un embolcall rectangular de 66 m x 110 m, construït en formigó armat, que té totes les seves funcions distribuïdes en vuit nivells intercalats entre si, dels quals dos van ser soterrats respecte a la cota d'accés. La seva coberta està formada per un entramat de bigues ortogonals tancada exclusivament per un impluvium , l'única forma d'il·luminació natural de la planta superior. Igualment, la llum arriba a les altres plantes per mitjà del generós atrium central al voltant del qual s'organitza l'edifici.

Els murs / bigues perimetrals que delimiten l'edifici estan articulats sobre cinc pilars en el costat llarg i dos en el costat curt. De forma piramidal, girats 45º respecte a tot l'edifici, es fonen amb el pla triangular que baixa des del mur a mesura que van guanyant alçada. Sota la coberta, l'estructura està marcada per un entramat de 36 pilars distribuïts segons dos mòduls d'11 m x 11 m i 11 m x 22 m. L'articulació espacial entre els vuit nivells diferents al voltant del pati central es resol per mitjà de rampes, ubicades en el mateix eix format per un dels mòduls i que al seu torn delimiten l'accés principal a l'edifici, marcant la continuïtat entre el paviment exterior i l'interior a l'embolcall. Aquesta continuïtat es reafirma en la significativa absència de murs i portes, només utilitzats en casos necessaris com en aules teòriques, serveis, laboratoris o en els departaments. Amb aquesta actitud Artigas va buscar entrellaçar el projecte arquitectònic amb el projecte pedagògic del curs, concebut també per ell entre 1957 i 1962, pretenent disminuir l'allunyament entre les assignatures expressat en la divisió vertical dels departaments per mitjà d' ateliers integrats físicament en l'última planta, fent alhora que la fruïció espacial, visual i sonora impliqués un necessari respecte entre els usuaris i un ús més democràtic de l'espai. El propi Artigas el 1984 va explicitar tals proposicions en un concurs per a professor titular del departament de Projectes: pensei que este espaço fosse a expressão da democracia. [...] que não teriam que ser controladas por ninguém, e que eu não podia por uma porta de entrada por que era para mim um crime.

El projecte de l'edifici per a la Facultat d'Arquitetura i Urbanisme coincideix amb un període en què Artigas va projectar un nombre significatiu d'escoles per a la província de Sao Paulo en un programa de construcció instaurat pel governador Carvalho Pinto a partir de 1958. En aquests projectes ja es prefiguren elements i formes d'organització espacial comunes entre si, però que essencialment poden ser identificats en els seus projectes residencials. En la FAU-USP trobem la dramatització d'aquests elements, determinat una doble relació amb els seus habitatges. La universitat era entesa com una prolongació de la casa, i aquesta com a lloc essencial de la formació.

(M.C.)