Història en Obres - portal de historia de la arquitectura moderna

model interpretatiu

Vil·la para un floricultor, vista des del sudest

Vil·la para un floricultor, vista des de sudoest

Vil·la para un floricultor, vista des de nordest

Vil·la para un floricultor, vista des de nordoest

redibuixat

anàlisi

El 1935, Amedeo Bianchi li encarrega a Terragni el projecte de casa seva al poble de Rebbio (Com, Itàlia). Es tracta d'un procés bastant accidentat, al llarg del qual, Terragni produeix tres propostes. El primer projecte es caracteritza principalment per l'expressió del marc estrucural i l'alliberament de la planta baixa excepte per la presència d'una petita caixa de serveis amb un estudi adjunt, deixant així la primera planta destinada a l'habitatge que serà, al seu vez, coronada per una coberta enjardinada. L'entrada principal s'efecúa mitjançant una rampa escala que ens eleva del pla del terra per penetrar en el petit volum, connector vertical entre la planta soterrani i la primera planta. Aquesta escala i el vestíbul s'obren visualment cap al porxo mentre que l'estudi ho fa cap a la façana principal.

La planta primera, de 24,50 m x 11 m, s'organitza en dues parts: cap al sud-oest s'estén l'ala dels dormitoris i cap al nord-est, el de la sala i la seva galeria exterior. Des de l'extrem sud-oest fins a la sala principal, una terrassa allargada recorre la façana sud-est, coberta per una llosa que emfatitza l'horizontalidad. Al llarg d'aquesta façana principal, els draps de paret es retarden respecte de l'estructura, creant un pòrtic que embelleix la façana amb elements de diferents profunditats, retardant i exposant murs, plafons vidrats, filtres i baranes.. Un esquinçament, repetit en el nivell de la terrassa, li atorga a la llosa un aspecte flotant que preludia els efectes dels voladissos de la Vila Bianca (1936). La llarga sala que en s'hi hagi travessa tot l'ample de la casa; dos dels seus costats ofereixen façanes totalment vidrades, una cap al sud-est i una altra cap a la galeria en nord-est, mentre que la finestra de la façana nord-oest s'integra a una finestra correguda que domina tot la seva longitud. Des de la galeria pot baixar a la planta baixa mitjançant una escala recta d'un sol tram o pujar a la teulada mitjançant una escala de cargol. Aquesta galeria també està perforada verticalment en tots els nivells igual com les dues galeries petites que envolten la zona de serveis a la façana posterior.

El segon projecte (1936) elimina l'expressió del marc estructural, les transparències, les galeries exteriors i els esquinçaments de les lloses a favor d'un joc de volums. Consisteix en dues caixes allargades i decalades, tant en alçat com en planta i unides al volum vertical de la caixa d'escales. El sistema d'accés es resol de dues maneres: el principal, mitjançant una rampa escalonada que arribava a un voladís d'accés; el secundari, mitjançant una escala i rampa escalonada situades en el costat contrari donant directament el vestíbul. En el tercer projecte (1937), pressionat per la necessitat d'incloure dues unitats en lloc d'una, Terragni produeix un volum mes compacte en el que intenta combinar la caixa flotant amb el dinamisme volumètric dels marcs per davant de la caixa. Una enorme cornisa de formigó vist domina la façana sud-est (carrer) i emmarca un balcó sense tocar-lo. L'entrada principal es produeix per sota d'aquesta peça, mitjançant una rampa escala que condueix al volum d'accés, situat en el centre de la façana lateral. Continuant al llarg d'aquesta galeria s'arriba a una escala oculta per la façana posterior de l'edifici, que condueix a la segona planta. Malgrat que la primera versió resulta la més interessant i més ben desenvolupada, és evident que tot el procés resulta una espècie de transició entre els seus projectes de la Vila sul Llac i la Vila Bianca i una manifestació de la maduresa professional i estilística de Terragni.

(F.A.P./E.D.L./R.G.)