Història en Obres - portal d'història de l'arquitectura moderna

model interpretatiu

Museu d'Arts Visuals, Sao Paulo. Planta Baixa

Museu d'Arts Visuals, Sao Paulo. Planta Primera

Museu d'Arts Visuals, Sao Paulo. Vista del conjunt

redibuixat

anàlisi

Francisco Matarazzo Sobrinho (1898 - 1977) va ser a mitjans del segle XX un dels industrials més importants de Brasil i alhora un dels majors promotors de l'art modern al país. El 1946 va fundar el Museu d'Art Modern de Sao Paulo i el 1951 la Biennal Internacional d'Art de Sao Paulo, esdeveniment que va tenir gran importància en la difusió de l'arquitetura moderna dins del país. A l'any següent va encarregar a l'arquitecte Eduardo Affonso Reidy l'avantprojecte del Museu d'Arts Visuals de la ciutat de Sao Paulo. L'edifici ocuparia el mateix terreny on avui està construït el Museu d'Art de Sao Paulo projectat per l'arquitecta Lina Bo Bardi el 1968. L'àrea, marcada per un expressiu declivi a partir de l'Avinguda Paulista, té entre els seus atractius la generosa vista cap al centre paulistano. Per sota del terreny passa un túnel inaugurat el 1938, per mitjà del qual l'Avinguda Nove de Julho connecta el centre cap als barris de la zona oest de la ciutat.

El projecte va ser concebut a partir d'una plataforma triangular en la mateixa cota de l'Av. Paulista definint un belvedere amb vistes cap al centre de la ciutat, on també va ser ubicat l'accés al museu. Sota aquesta plataforma, enterrat respecte a l'Av. Paulista, s'ubica un teatre accessible per l'altre costat del solar en la seva cota més baixa. Sobre el belvedere, sostingut per pilotis , s'alça un prisma triangular equilàter (80 m) de quatre plantes on es desenvolupen les principals funcions del museu. L'alçat nord del prisma està compost en la seva totalitat per elements de protecció solar mentre els altres dos són vidriats completament. A la seva coberta sobresurten les instal·lacions, l'habitació de personal de seguretat i un impluvium el·líptic corresponent al buit de les rampes de circulació vertical.

L'estructura està marcada per una malla composada de trenta pilars desvinculats dels tancaments, partint des de la cota del teatre i tornant-se visibles en el Belvedere de la planta baixa per tornar a penetrar l'edifici del museu a partir de la primera planta. El rígid i controlat ritme determinat per la trama de pilars dins del prisma només es trenca pels elements independents que organitzen les funcions dins de l'espai lliure de les plantes i pels dos buits irregulars en cada una d'elles, a més del generós espai el·líptic format per les rampes. L'estructura de forjats i pilars només es modifica en el volum que correspon al teatre, marcat per dos pòrtics que sostenen part de la plataforma, els quals per mitjà del seu disseny corb imprimeixen la singularitat i originalitat que aleshores van caracteritzar l'arquitectura moderna brasilera vinculada al grup d'arquitectes carioques, entre ells el propi Reidy. Com d'altres projectes de Reidy des de 1930, l'avantprojecte per al Museu d'Arts visuals de la ciutat de Sao Paulo s'insereix en aquesta tradició moderna de matriu corbusieriana. Això és notable en la forma d'organització espacial de les plantes i en la presència de les corbes lliurement dissenyades, ja sigui en l'estructura, ja sigui als jardins que emmarcaven l'edifici o ja sigui pels buits i perforacions en els forjats. La tripartició volumètrica del propi conjunt vist des de l'Av. Paulista, marcat per una base flotant (pilotis), un cos homogeni que respon a l'orientació solar i la major llibertat plàstica del coronament recorden l'exemple clàssic de l'edifici del MES (1936-1942). Tanmateix, a l'edifici de Sao Paulo es posen en relleu els pòrtics estructurals de la planta del teatre, al prefigurar, potser de forma encara transitòria, una lògica on l'estructura és assumida com a forma d'expressió dins de la composició de l'edifici, manifestada en els anys següents en els projectes per a l'Escola Experimental Brasil-Paraguai i al Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro.

(M.C.)